143é Joc literari
TOTA UNA VIDA
Era un dia de tardor i malgrat els rajos de sol, feia una mica de fresca al parc, jo t'esperave junt a l'estany dels ànecs, com cada dia des de feia quaranta anys.
Mirant pel camí vaig veure't amb aquella jaqueta inoblidable, ara que penso encara et va prou bé i sembla que els anys no han fet la seva aparició es conserva , clàssica això sí, que mai passa , i que em recorda la primera vegada que em vas dir:- Hola!!! Eren tant joves!
Estaven al mateix parc i junt a l'estany a on dia a dia rememoro el nostre primer petó en aquell moment nerviós de la primera vegada eren els nostres dies de dolça joventut .
I avui després dels anys et miro i somric , els anys han fet de nosaltres una parella gran que s'estima , ara el petó es un petó relaxant i tendre i fem la mateixa passejada diària, clar que ara es llarga plena de records i d'anyorances
LISEBE
