Sabeu a vegades el temps corre tan depresa.... que es una bogeria voler agafar- ho amb les mans..
Es com un nen que corre de la ma de la mare.. per descobrir el mon.., sí el mon que s'obre a una vida encara amb ajuda i que aviat sense donar- se compte descobrirá, el Primcep que escolta, i obre els ulls amb atenció al mon que te endavant... per ell lluny, però tan aprop que pot tocar-ho amb els dits si es posa de puntetas.
Princep no corris !! deixa que el temps i la vida faci la seva feina, apren a viure, a estimar, a cantar, a somriure ara això es la teva feina, ja vindrá el temps sense que tinguis que agafar-ho tu mateix..
Les mans dels pares son sabiesa i maduresa, deixat imbuir ara que pots, TOT ARRIBARA ja ho veurás no tinguis presa precios !!!!
Nosaltres encara que no som nens hem de ser com nens apendre, a esperar la vida con vé, confiar en las mans dels que ens agafan fort... i desitjar sempre UN MON MILLOR.
Pd.- Perdoneu les faltes ortografiques escric des de un Iphone a la feina
9 comentarios:
Molt bona relfexió!
Una aferrada
perdonada....el que val és el contingut
només s'aprén a no córrer amb el temps, però sovint fa enveja tanta energia. Gràcies per participar
Me gusta..
Siempre es un placer visitarte..
Ya lo siento por no estar presente con mas frecuencia..
Un abrazo
Saludos fraternos..
Genial!!! Un post molt bo carregat de sabiduria i molt positiu.
Gràcies!
La curiositat de vegades ens fa còrrer massa, de totes formes estic amb tu. No val la pena corre massa, després sempre tot arriba ;)
Una abraçada forta!!
Bona reflexió, no córrer i mantenir la curiositat infantil.
A very impressive article. Well prepared. Very motivating!! Go off on to facilitate way
A very impressive article. Have a great day!
Publicar un comentario