-Hola soc Mariona disculpa que et pregunti a on has trobat aquest llibre que estàs llegint?
Saps fa molt de temps que el estic buscant i no li trobat..
- Hola em dic Ruth, sí es cert que es difícil de trobar, jo mateixa el vaig estar buscant mes d'un any i al final mira el vaig trobar.
- Em permets que segui amb tu Ruth?
- Encantada que ho facis.Prens un cafè?
- Sí gràcies, et demano un altre per tu si et bé de gust.
- Moltes gràcies Mariona oi?
Les dues noies van estar parlant durant mes d'un café , de dos i de tres i davant d'un tros de pastis ,i quan van mirar per la finestra que era ja de nit es van donar compta que havia passat el temps volan, parlaven com amigues no com desconegudes, el llibre les havia fet coneixer, i també les havia fet apropar-se per dies i anys següents.
El titul del llibre era “ L'amistat i la felicitat està mes aprop quan no la buscas”
9 comentarios:
Molt ben trobat el que sigui un llibre qui trenqui el glaç per una bona amistat.
Bona proposta
Felicitat, Un relat frecs i espontani, on el temps resta oblidat.
El que pot provocar cercar un bon llibre, de rebot, una bona amistat.
Los mejores tiempos son los que pasan volando...
Un abrazo, estimada Lisebe
Una manera molt bonica de fer una gran amistad, jo vas fer una similar parlan de internet.
miles de gracias por regalarnos tan sublime belleza en versos, muchos besinos de esta amiga admiradora de tu alma dulce y sensible de poeta.
Hola Lisebe
Es un relato muy bonito. Estoy de acuerdo con la reflexión que haces sobre la amistad y la felicidad. La ampliaría a todo en esta vida. A veces encontramos aquello que necesitamos cuando no lo buscamos.
Besotes.
Que gran!! Magnífic el final, i la veritat que ens regala... A la vida les coses funcionen així!!
Una forta abraçada!!
Qué bello, amiga.
Paso a saludarte y a agradecerte tu paso por mi cumpleaños. Yo sigo ausente de blogs por ahora pero no quería dejar de venir.
Molts Petons,
Steki.
Publicar un comentario en la entrada