Hola de nou amics:
Aquest post, es per dir lo contenta que estic amb aquest més de Maig, s'ha fet realitat la dita popular:
" A Maig tots els dies un raig"
Ha sigut molt bó pels camps, i no tan bó per les persones que pateixen malalties d'ossos, però malgrat això, que bé de Deu d'aigua, benvinguda.
Vaig estar mirant el Meteocat i els pantans encara que no s'han ompler completament, están prou plens, per no patir aquest estiu. I ja ni parlar-ne del transvasament, bé de moment.
Vaig estar veient per Tv. el neixament del Llobregat a Castellar de Nuh, i era una auténtica maravella veure les fons. I escoltant al Tomás Molina dir que els pantans el de Mequinença per exemple estava al 89% de capacitat, igual que d'altres, la veritat es que feia tanta falta la pluja aquí a Catalunya que sembla que el cel hagi escoltat , i hagi donat el que necesitavem.
Bé esperem que el mes que acabem d'escomençar no ens doni problemes per tenir ara massa aigua, com esta passant altres poblacions de Cantabria, i el nord de la península, malgrat que es necesaria no ho es tant quan plou massa i es desbordant els rius, etc. etc.Espero que aviat es poguin arreglar aquest problemes, com diu la dita : " Nunca llueve a gusto de todos.." desgraciadament.
I fins aquí, us deixo fins demà.
Agafeu el paraigues!!!!
LISEBE
2 comentarios:
Yo nunca había sido tan sensible al tema del agua como ahora. El miedo a perder lo que tenemos nos hace tomar conciencia de su valor. Acabo de venir de mi Teruel natal y he traido en la retina la imagen de una primavera esplendorosa. Si de esta circunstancia que hemos pasado sacamos sabias enseñanzas, bienvenida sea...Un cordial saludo, Lisebe
Pués sí Antonio:
¡Cuanto se agradece el agua cuando hace falta!
Y cuanto se desperdicia cuando no se es consciente de su importancia y necesidad.
Espero que lo hayas pasado bien estos días en tu Teruel.
Por la poesía que escribiste ayer, la añoras mucho.Menos mal que estás cerquita.
Saludos
Publicar un comentario