Desànims..tristors...impaciencia..dolors..carencies. Avui som ,demà qui sap..necessitem una mà grossa d'esperança.
Aquest mon s'enfonsa sense remei..
Els que manen volen mes..i nosaltres confiem desvalguts una ajuda encara que sigui primeta i coja.
Que ens deixin la sanitat tranquil.la sense retalls, i la educació ...! que sense ella el futur es incert.
Esperem sense caure, tot just preguem a qui ens escolti que ens ajudi a sortir-ne del forat en el que ens han ficat aquests que tenen de tot.. i parlan tant i massa sense dir res..
La seguretat es viva , prudent això sí, però viu en nosaltres tots els que fem una pinya per escapar de l'ensorrament definitiu..
Tots ferms i a punt amb els ulls mirant al futur amb confiança, si caiem, ens aixequem, si trontollem, saltem un pas ben gros cap endavant..
Tots junts , forts, i amb un somriure potent!! Prenem píndoles de felicitat,encara que siguin petites, tantes com poguem per ser feliços amb poc... però seguides sense deixar escapar una dosi.
Ànims i endavant les atxes!!!
Que mai ens tallin els arrels que ens agafen ben fort a la vida.. que es l'únic que ens dona fortalesa i futur.
11 comentarios:
Son tiempos muy difíciles Querida Amiga. No son pocas las personas que llevan como pueden y con muchas dificultades la vida adelante. Esperanza es una palabra enorme y vital, practicarla, no perderla por nada, es un paso hacia adelante. Mi abrazo con mucho cariño!
Em quedo amb la frase del Pep ahir que acompanya molt bé tot el que tu dius.....si treballem amb ganes som imparables.
Enviam la recepta de aquestes píndules, les necessitarem
Hay que combatir esa pandemia de desesperanza que lo está invadiendo todo. Hay que hacerlo por pura supervivencia personal y colectiva. Para ello no queda otro remedio que no dejarse embaucar, seguro el propio instinto y no creer en las mentiras con las que nos sugestionan los medios.
Querida si no se pueden tomar por lo menos el mensaje es un día al vez,con ilusión y poco de aquí y de allá
Guapa que te dejo un montón de abrazos!
Prenem aquestes pindoles a veure si tot va més bé. Anim.
Petonets.
Ei!!!!!!!!
ànims i una abraçada ben forta!!!!!!
On venen aquestes píndoles, Lisebe? Jo necessito però ja mateix que me la receptin al CAP, encara que dubto que les financi la Seguretat Social...
Molts petons guapíssima.
Agafo (una bona racció) d'aquestes píndoles, Lisebe. Per animant-se però, també, aixecar la veu i dir prou quan cal aixecar la veu i dir prou.
Ens cal. Em cal.
Un petonassooooooo!!!
Un fort abraç tens molt rao
jo tb en vull una!!
molts ànims, Lisebe!!
¿Píldoras de la felicidad? Deme una, por favor...
Estaría bien, que fuese así de fácil.
Un abrazo enorme, ánimo amiga!
J.Maseda
Publicar un comentario