La llegenda del Comte Estruch

En el  regnat de Pere el Catòlic en 1173 (més o menys) existien continus conflictes per fer-se amb el poder, estava la Corona de Catalunya i Aragó i els reis de França per apoderar-se d'Occitània. El rei Alfons II el Cast era molt jove amb 17 anys i sense experiència des de la mort de Ramón Berenguer IV, depenia del rei anglès Enrique II (que era el pare de Ricard Cor de Lleó ) i del Bisbe de Barcelona Guillem de Torroja tutors llavors de les terres catalanes.


El rei català tenia com a enemic Al Rei Llop (lobo  en castellà) de Múrcia i les incursions en la Tarraconense eren freqüents a més de lluites frontereres contra els francs que es disputaven Occitània i les lluites per la Corona cataloaragonesa.


Enmig de tot aquests conflictes estava el comtat d'Empúries un formiguer de constants intrigues per les lluites de tots els fronts esmentats. El comte Estruch guerrer implacable sempre va lluitar a favor de la Corona catalanoaragonesa i en aquells temps ja era una persona molt vella pel que es va considerar oportú enviar-ho a Llers una vila propera a Figueres per acabar els seus dies però en la qual es va trobar amb un altre enemic molt més poderós si cap "els pagans". 


Una confluència de cultures diferents i creences no cristianes. Part dels catalans del segle XII encara vivian apegats a cultes antics de íbers, aliats d'àrabs i de francs.
Amb el que el comte es va veure obligat a reprimir aquests cultes de màgia, ciències ocultes, bruixotes i altres supersticions i obligar als camperols empordanesos a abraçar el cristianisme, ardu treball per a la vellesa del comte.
Això va motivar que aquest ancià comte sofrís una maledicció d'aquests i que temps després de la seva mort s'aixequés la "Llegenda del Comte Estruch "


" En aquesta llegenda Estruch s'aixecava de la seva tomba rejovenit sembrant el terror per tota Catalunya Vella. La llegenda diu que solament sortia de nit, bevia la sang de les seves víctimes i seduïa i violava a les mosses  deixant-les embarassades. I que després de 9 mesos donaven a llum monstres que morien en néixer. (segons tradicions antigues de vampìrs de tot el món, els vampirs no poden tenir fills)
El rei Alfons II tenia molts mals de cap en aquella època d'intrigues pel poder, sembrada per supersticions i costums pagans de gent atemorida que no volia sortir en fosquejar i quan ho feien portaven grans crucifixos per protegir-se del Comte Estruch nosferatu, fins que una anciana diuen que va trobar la tomba del Comte Estruch i li va clavar l'estaca en el cor, desapareixent així la maledicció "


Aquesta és la llegenda però el record d'aquesta encara contínua amb el pas del temps. De fet actualment és comú dir en català , "tenir malestruch " per referir-se a tenir mala sort, estruga defineix a més de intriga, sort o fortuna en català.


Però encara hi ha moltes més supersticions, llegendes i histories  sobre bruixes i éssers del més enllà a Catalunya.


Que en altre ocasió ja explicarem.

*******************************************

LA LEYENDA DEL CONDE ESTRUCH

En el  reinado de Pere el Catòlic en 1173 (más o menos) existían continuos conflictos para hacerse con el poder, estaba la Corona de Catalunya y Aragón y los reyes de Francia para apoderarse de Occitania. El rey Alfonso II el Casto era muy joven con 17 años y sin experiencia desde la muerte de  Ramón Berenguer IV, dependía del rey inglés Enrique II (que era el padre de Ricardo Corazón de León ) y del Obispo de Barcelona Guillem de Torroja tutores entonces de las tierra catalanas.

El rey catalán tenía como enemigo Al Rey Llop (lobo en catalan) de Murcia y las incursiones en la Tarraconense eran frecuentes además de luchas fronterizas contra los francos que se disputaban Occitania y las luchas por la Corona cataloaragonesa.

En medio de todo estos conflictos estaba el condado de Ampurias  un hervidero de constantes intrigas por las luchas de todos los frentes mencionados. El conde Estruch guerrero implacable siempre luchó a favor de la Corona catalanoaragonesa y en aquellos tiempos ya era una persona muy vieja por lo que se consideró oportuno enviarlo a Llers una villa cercana a Figueres para acabar sus días pero en la que se encontró con otro enemigo mucho más poderoso si cabe "los paganos".

Una confluencia de culturas diferentes y creencias no cristianas. Parte de los catalanes del siglo XII aún vivian apegados a cultos antiguos de íberos, aliados de árabes y de francos.

Con lo que el conde se vió obligado a reprimir esos cultos de magia, ciencias ocultas, brujas y demás supersticiones y obligar a los campesinos ampurdaneses a abrazar el cristianismo, arduo trabajo para la vejez del conde.

Eso motivó que este anciano conde sufriera una maldición de éstos y que tiempos después de su muerte se levantara la "Leyenda del Conde Estruch "

" En esta leyenda Estruch se levantava de su tumba rejuvenecido sembrando el terror por toda Catalunya Vella.La leyenda dice que solo salía de noche, bebía la sangre de sus víctimas y seducía y violaba a las mozas casaderas dejándolas embarazadas. Y que despues de 9 meses daban a luz monstruos que morían al nacer. (según tradiciones antiguas de vampìros de todo el mundo, los vampiros no pueden tener hijos)

El rey Alfonso II tenía muchos disgustos en aquella época de intrigas por el poder, sembrada por supersticiones y costumbres paganas de gente aterrorizada que no quería salir al anochecer y cuando lo hacían llevaban grandes crucifijos para protegerse del Conde Estruch nosferatu, hasta que una anciana dicen que encontró la tumba del Conde Estruch y le clavó la estaca en el corazón, desapareciendo así la maldición "

Esta es la leyenda pero el recuerdo de ésta aún continua con el paso del tiempo. De hecho actualmente es común decir en catalán , "tenir malestruch " para referirse a tener mala suerte, estruga defiene suerte o fortuna en catalán.

Pero aún hay muchas más supersticiones, leyendas e historias sobre brujas y seres del más allá en Catalunya.

Que en otra ocasión ya explicaremos.

LISEBE