Sabeu tinc una caixa una mena de bagul en la que guardo tots els meus secrets..
Moltes vegades penso que si algú pogués veure el que hi ha dins descobriria molt de mi..
Es una caixa a on està des de la cosa mes petita que en recorda un moment de la meva infantesa o un paper trencat amb unes frases escrites a bolígraf desgastat, que al seu moment tenia la seva raó de ser.
Guardo una nina de drap que es cau a troços els seus ulls son dos botons, va ser la primera nina que vaig fer jo de petita. Mirant al fons hi ha com una pedra blava de la que em vull en-recordar el per què de la seva presencia i no em ve al cap.
Fins i tot guardo un llibre molt vell sense tapes i les fulles ja estan groguenques i una dedicatòria a la primera pàgina, el titul El petit Príncep, tinc arreplegats alguns tebeos de Sisi, calcomanies de flors i altres de vestits d'epoca recordo que feia col·lecció.
Vaja no ho recordava ara veig dues fotos meves amb l'uniforme de la escola acompanyada per dues nenas de la meva classe, uff quants anys han passat !! que seran de elles?
Una llibreta en la que posa Diari, escrit a ma i numerat per dies, quants records escrits d'aquell anys de plena adolescència...
També guardo algunes cassetes de música que ara suposo que ja no funcionaran amb música gravada un diu "Noches de blanco satén" hi ha altre de Jeanete "Yo soy rebelde"," Por qué te vás" ara em vindria de gust tornar a escoltar-los el que sí recordo es perquè els vaig guardar., dins la caixa amb una nota.
I també hi han coses mes actuals totes tenen la seva raó de ser amb la meva caixa del secrets.
Igual us sembla pueril no dic que no ho sigui, però a vegades jo crec que les coses mes puerils ens identifica'n i ens fan recordar moltes coses que havíem oblidat.
Continúo mirant dins del meu bagul dels secrets.
Fins demà !!
LISEBE
16 comentarios:
Aix jo tb tinc una encara que ultimament tinc tots els records desperdigats per l'habitacio esperant que fasa neteja o els guarde jajajaja que desastre
Supongo querida que todos tenemos ese baul fisicamente o en el corazon.
ajajajaj...Un beso mi guapa.
Yo no tengo baúl, pero si un montón de recuerdos que voy pegando cerca de mi, porque me gusta anclar los recuerdos con objetos, asi que tengo desde un pendiente con forma de luna, a una caracola de mar, una piedrita de playa de color verde, un marcador de libros... besos
és un cosa que cal tenir, tots hauriem de tenir el nostre bagul
Hola Lisebe!
Yo también tengo un baul, cerrado con candado, donde guardo fotos, invitaciones, recortes, antiguos diarios, restos de flores ya secas y muchas otras cosas cuyo sentido ya he olvidado. PEro siguen ahí, y permanecerán, porque me encanta abrir ese baul y encontrarlas.
Me gusta saber que compartimos el gusto por tener un baul de secretos :D
Besos, guapa!
Tots tenim la nostra caixeta de records... crec. Hi ha coses que sempre tenen més valor sentimental que altres. Un petó, LISEBE.
Lisebe, sempre guardo todo lo que a mi parecer creo de interés, aunque no es un bagul, pasomé foras encantadas vendo revistas, escritos y datos del pasado.
On biquiño.
Goriot.
Ese baúl es peligroso, a veces lo abres y recuerda a la caja de Pandora, desatas una serie de acontecimientos que pensabas estaban olvidados.
me encantó tu post.
Un beso (para meter dentro de ese baul tan especial)
Gracias por visitar mi oscuro desván, menos mal que vivo en Valencia y he entendido algo lo que has escrito.
Los baúles son como los desvánes solo que más intimos, son cofres donde se alamacenan los recuerdos.
Saludos
Jo també tinc un bagul d'aquests però no li diguis a la Pakiba...
Jo tinc el mateix però en una versió més "popular", per dir-ho d'alguna manera.
Dues capses de sabates en les l'altre dia hi vaig descobrir unes cartes que ... tela! Dormen a ca ma mare fins que un dia se'n cansi de veure-les damunt de l'armari.
Jo també la vaig tenir però amb tants canvis de casa no sé on va anar a parar.... probablement no eren records tan importants...
petons
Espero amb deleix mes secrets d'aquet baul!
Un cajón así, contiene lo que se cuenta y lo que se siente, posiblemente en ese plano de los sentidos están los secretos.
Saluds
Todos tenemos nuestro baúl de los recuerdos guardados con mucho amor y cuando contemplo su interior la vida da vueltas y dentro de mi se despierta la niña que aún llevo dentro.
Y después de un rato acariciando ekl pasado uno a uno, lo cierro y sigo soñando hasta que tropiezio con la realidad y vuelta a empezar...
Un abrazo
Marí
Doncs si amics meus de tant en tant obro el meu bagul i rememoro temps enrere records i sento nostalgia, suposo que com qualsevol de vosaltres.. quan obriu el vostre bagul oi?
Sempre es bó mirar enrera i descobrir secrets amagats molts d'ells que ni tant sols recordem però que encara están malgrat el temps..
Li farém una altra ulladeta quasevol altre dia
Petonets a tots i gracies per fer-me companyia
Publicar un comentario