Tipicament català

Tenéis un traductor google aqui al lado.

La mitad del post es en catalán

(si queréis claro)

El Nadal a Catalunya es una mica diferent de altres llocs per això , les tradiccions varian molt d'un lloc a un altre , per exemple aquí no es celebra tant el que en altres llocs es denomina Nochebuena.

Però sí que es imprescindible posar en el Pessebre un caganer a continuació us poso un video fet per Tv3 y el que diu la Wikipedia de la figura i la seva historia

Un caganer es una figura de una persona defecando que se suele colocar en los belenes, como tradición en Cataluña y en la Comunidad Valenciana. También es frecuente esta figura en los belenes de las islas Canarias como puede verse en un belén de Tazacorte, isla de La Palma. En otros puntos de la Península Ibérica,Portugal y Región de Murcia, existen los personajes belenísticos semejantes delcagador y cagón respectivamente.
Se cree que el origen de esta tradición se sitúa en el siglo XVIII. Tradicionalmente, el caganer era un campesino ataviado con la indumentaria tradicional catalana (faja y barretina). Más modernamente se han realizado todo tipo de versiones delcaganer, utilizando a menudo la imagen de personajes populares como políticos o deportistas.
Generalmente, esta figura se sitúa en un rincón apartado del belén, intentando que no quede en un lugar destacado. Aunque no se conoce con exactitud cual es la razón para colocar una figura defecando, se cree que el caganer con sus heces fertiliza la Tierra, por lo que se le considera un símbolo de prosperidad y buena suerte para el año siguiente. La tradición del caganer está aceptada plenamente por la Iglesia. (Sacado textualmente de la Wikipedia)

Tots els anys es treu de caganer un personatge que hagi donat molt a parlar i aquest any li ha tocat al senyor Felix Millet. Aqui amb la bossa del diners que s'han portat..

Un altre tradició molt catalana es la del Caga Tió us poso la seva historia a continuació:

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra
D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve
A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força. (Tret integrament de http://www.etnocat.org/)

Doncs tant sols volía donar aquesta informació que es del tot interesant per la resta de amics de fora de aquí i tenen costums diferents de com es el Nadal a aquestes terres.

Per cert ja queda ben poquet..uns cinc dies.

També volía expresar que malgrat la crisi jo no veig que existeixi massa per les aglomeracions i el consumisme mediatic que hi há en els establiments...

Fins la propera!!

LISEBE