Avui toca parlar-hi d'una una poeta jove vá neixer al 69. SILVIA ALONSO
Parla de sí mateixa dient:
"em diuen xivi, bruixeta d'amor... simplement visc la vida, i li intento treure tot el suc possible als seixanta segons que dura un minut."
Somniadora, lliutadora i sempre amb un bon sonriure preparat. Aquí teniu dos poemas seus:
UN ENTRE TANS
Trobar-te
que em trobessis
ara per ara
tenint en compte
histories d'abans
és el millor
que mai m'ha passat.
Tenir-te ja saps
sense posseïr-te mai
abraçar-te,
besar-te
fer-te l'amor
de mil maneres
estimar-te,
escoltar-te
saber-te aprop meu
és el millor
que mai m'ha passat.
SILVIA ALONSO
M'AGRADARIA
M'agradaría sentir
la teva pell dolça
-amb l'olor fresca
d'aquella colònia-
Damunt les mevas mans
Apretant ben fort
per intentar transmetre.
Més que la paraula amor
unida a amistad i comprensió
Respecte, afecte i convicció,
I parlar amb els ulls
I cridar amb el cor
Estimar amb el cos
Fins l'última nit..
M'agradaría...
que fossis aquí.
SILVIA ALONSO
Espero que us hagi agradat
Fins demà !
LISEBE
13 comentarios:
De esas mil maneras, hay mil lenguas en las que decir cosas bellas....
Besos.....
Que senzilles paraules la de Silvia.
Hi ha perfums que per sempre van associats a persones és com si fossin en el teu costat encara que siguin lluny.
Gràcies per aquests meravellosos versos.
Un poema ple de sentiment realment precios.Petons.
Es una fiesta para mí venir a encontrar tan bellos poemas y en catalán. Gracias Lisebe. Aquí se consigue muy poca, por no decir nada, literatura en esa lengua. Me los llevo ¿sí?. Besitos
Qué bonito poema, que juego de palabras más dulces, y dicen tanto cada una de ellas, me gustó, por cierto la música que romántica! preciosa también!
Un petó molttttttt gran maca!
En primer joc vull dir-vos que la meva intenció era separar els poemes, pero s'ha editat així i no em deixa separ-ho, cosa que tampoc he escrit així tot apegotonat. disculpeu-me. Però no puc fer res més.
Ara sí :
Erik gracias por pasearte y dejar tu huella tan marcada, muchas gracias de verdad.
Besos.
Juan:
Quina sorpresa !! ben rebuda per cert venint de la teva part escriure en català.
Moltes gracies per las tevas paraules i m'alegro molt de que t'agradin els poemes de Silvia Alonso , es cert que deixa una emprenta molt maca per gaudir-ne de lo mes precios que es estimar.
Molts petonets el meu amic.
Joan:
Que t`he de dir a tu que no sapigues d'aquests temes.., agraeixo que t'agradïn de veritat.
Molts petonets.
Mara:
Me alegro mucho de que te gusten los poemas y no te preocupes, que de vexz en cuando ya vés que le dedico un post a un poeta catalán, ya podrás disfrutar de muchos más.
Besos a tí por estar y dejar tus palabritas llenas de amor y corazón.
Esther (Tormenta):
Me alegro mucho de que te gusten los poemas que he elegido, ciertamente como dices con pocas palabras te hacen sentir mucho verdad?
Muchos besitos y gracias por venir, cielo.
Demasiadas justificaciones en tus comentarios....Sé tu misma...estaria bueno, es tu casa, tranquila...
Imagino por las palabras que estas pelín mal...Ánimo...y agradecer con una vez basta.....
Besitos....
Erik:
Bueno quizás dé una impresión que no es la exacta, de hecho en todos los comentarios agradezco vuestra visita que por cierto me alegro de recibir, pero si te dás cuenta en todos los post hago lo mismo, es mi forma de ser, que le vamos a hacer, soy así de llámale como quieras, de todos modos nunca viene mal, que te den una miradita de como se vé desde fuera.
Pero no te preocupes que estoy bien de verdad, OK?? e intentaré agradrecer menos...
Besitosssss
és una delícia i un plaer trobar un racó com el teu.
ara, a punt de marxar cap a casa, aturar-se a llegir el teu bloc suavitza el dilluns
Òscar:
EL plaer es meu tenir companys com tú que em fan treure els colors, ara perque no em veus!!
Gracies a tú per ser-hi.
Petonets
La Silvia, totalment deconeguda per mi, gracias per compartir-la.
Et llegeixo sempre, encara que sembl muda...
mils de petons, sempre.
Gracies a tú Marta ja ho sé.
¡Anims maca!!!
Molts petonicos dels teus
Publicar un comentario