HOMENATGE A JOAN MARAGALL

Després del homenatge "al català de l 'any" al Molt Honorable Expresident Pasqual Maragall, al que felicito , perque de fet jo també el considero així. Es més he de dir de ell, que és i serà un lluitador nat, i més ara que está lluitant amb cos i ànima per la que es la seva malaltia i la de molts altres, l'Alzheimer.
De nou : ¡¡felicitacions President!!

Vull fer un homenatge al que va ser també un català important el seu avi al poeta Joan Maragall i del que també estem molts orgullosos. I ho vull fer amb una poesia escrita per ell i dedicada a la primavera, la estació que acabem d'estrenar.

LES MINVES DEL GENER

Com al mig de l'hivern la primavera,

aixís el cel avui, i el sol i l'aire,

obre de bat a bat balcons i portes

i omple la casa de clarors, aimia.

Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,

són avui. Fins a cada moment sembla

que han d'esclatar en verdor les branques nues,

que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,

i que s'ha d'enbaumar tota la terra.

No sents una frisança, dona? Digues:

no et sents la primavera a les entranyes?

Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,

te donaria un bes al mig dels llavis,

al davant de tothom, sense vergonya

de besar i ser besat, que avui n'és dia.

Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,

demà les neus blanquejaran la serra.

La primavera és lluny del temps endintre,

pro un dia com avui n'és la promesa.

Si promesa tu em fosses, estimada,

ja cap mena d'hivern en mi cabria,

ni ara, ni després, ni mai, que portes

tu a dintre els ulls la primavera eterna.

JOAN MARAGALL

(Poesies -1895-)

Espero que us hagi agrada't tant com a mí.

Fins demà.

Que tingueu un feliç dia.

LISEBE